diumenge, 30 de novembre del 2014

CÀRITAS ÉS…




CÀRITAS ÉS… 

La organització caritativa i humanitària més gran del món , què pertany a l’església católica la qual també la financia. Va ser fundada pel prelat alemany Lorenz Werthmann l’any 1897 a la ciutat de Colònia. Càritas treballa per combatre la pobresa, l’exclusió, la intolerància i la descriminació.
El desembre de 1897 es va crear Càritas Internacional. Més endavant van crear-se les organitzacions nacionals de Càritas. Càritas a Espanya va ser fundada l’any 1957. 

ESTRUCTURA 

Els òrgans de Càritas són:
Assemblea General: formada per un representant de cada organització de “Caras Felices”.
Comitè Executiu: format per un president i un tresorer electes en l’n Assemblea Nacional.
Buró: compost pel president, vicepresident i tresorer. 

FINANÇAMENT 

Càritas com unitat local és autónoma i independent, no obstant hi ha el principi d’ajut entre tota la comunitat global. El finançament de Càritas prové de donacions siguin qamb diners o bé amb espècies.

COM ÉS EL VOLUNTARIAT DE CÀRITAS? 

Les persones voluntàries de Càritas es comprometen d’una manera desinteressada a compartir part del seu temps, experiències i coneixaments amb els més vulnerables de la nostra societat. És una manera de ser, de fer i de sentir que es fonamenta en uns valors i motivacions que els mouen a sortir de si mateixos per anar a l’encontre de l’altre.
Lluiten per un món més just i per eradicar les causes de la pobresa, opció que els converteix en agents de transformació social.
S’esforcen per generar convivencia i trobada humana amb els que la societat ha deixat al marge del camí, amb el fi de retornar-los hi la seva dignitat de persona.




El logotip va ser obra de Eduardo Requena.
Està format per quatre cors amb els seus vèrtexs units al centre i col·locats formant una creu entre ells.
Un dels cors, l’inferior dret, és més gran que els altres tres què tenen la mateixa mida.



PREMIS
Càritas Espanyola va rebre le premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia l’any 1999.
Al 2011 va rebre el Premi Senda a la responsabilitat social.
Al 2013 rep del Consell de Ministres la Gran Creu de l’Ordre Civil de la Solidaritat Social del 2012.

TERESA DE CALCUTA


El que no viu per servir, no serveix per viure
*****
Senyor, quan tingui gana, dóna'm algú que necessiti menjar;

Quan tingui sigueu, dóna'm algú que precisi aigua;

Quan senti fred, dóna'm algú que necessiti calor

Quan sofreixi, dóna'm algú que necessita consol;

Quan la meva creu sembli pesada, deixa'm compartir la creu de l'altre;

Quan em vegi pobre, posa al meu costat algun necessitat
.
Quan no tingui temps, dóna'm algú que precisi dels meus minuts;

Quan sofreixi humiliació, dóna'm ocasió per elogiar a algú; 

Quan estigui desanimat, dóna'm algú per donar-li nous ànims.

Quan vulgui que els altres em comprenguin, dóna'm algú que necessiti de la meva comprensió;

Quan senti necessitat que cuidin de mi, dóna'm algú a qui pugui atendre;

Quan pensi en mi mateix, torna la meva atenció cap a una altra persona.




TERESA DE CALCUTA






diumenge, 12 d’octubre del 2014

CRIST NO TÉ....


     
Crist no té mans;

només té les nostres mans

per allargar-les a aquell

qui ho necessita.



Crist no té peus;

només té els nostres peus

per caminar amb aquell noi

o aquella noia que sempre caminen sols.


     


Crist no té llavis;

només té els nostres llavis

per consolar a aquell qui està trist.



Crist no té ajuda;

 només té la nostra ajuda per ser portadors del seu missatge.



Nosaltres som l'ultim missatge de Déu

escrit en fets i en paraules.

 Nosaltres som la l'única Bíblia

que la gent pot llegir encara.





dimecres, 24 de setembre del 2014